Aquest assentament fortificat, de poc més de 3.000 m², està situat en una petita elevació de la Serra d'Ancosa, a més de 904 m sobre el nivell del mar. Gràcies a les intervencions arqueològiques, fins ara, s'ha pogut datar aquest assentament a l'ibèric final, entre els segles III i I aC i s'ha descobert més de 12 recintes, part del mur de tanca perimetral i una entrada complexa.
El paper d'aquest assentament es defineix com un petit assentament fortificat amb una clara posició de domini estratègic i control visual del territori que l'envolta; principalment està controlant la plana penedesenca, creuada pel Foix i per l'antiga Via Heraclea o Augusta. Cronològicament s'emmarca en la fi del sistema ibèric lligat a la incorporació d'aquest territori al domini romà després de la segona guerra púnica.
Es tracta d'un procés complex de transformacions, on la recerca arqueològica d'aquest assentament pot ajudar a explicar les dinàmiques de canvi sociocultural que es donen en el procés de romanització d'aquesta zona, les característiques del qual són encara força desconegudes.
El jaciment va ser descobert als anys setanta per gent local, però no va ser fins al 1979 que la Dra. Núria Rafel hi va fer una excavació arqueològica per confirmar que es tractava d'un assentament ibèric. Després de més de trenta anys d'abandó, el 2012 es va iniciar un projecte de recerca i posada en valor de les restes. Des del 2014 s'hi estan realitzant campanyes arqueològiques dins el marc d'un projecte de la Universitat de Barcelona dirigit pel Dr. Joan Sanmartí, amb la direcció de Mireia Sabaté d'ArqueoVitis SCCL i Jordi Morer de Món Iber Rocs SL, la col·laboració d'estudiants d'arqueologia d'arreu i dels joves participants al Camp de Treball Internacional, organitzat per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, gràcies al finançament de l'Ajuntament de la Llacuna i la Diputació de Barcelona.
