Granja cistercenca d'Ancosa

Segons la documentació escrita, l'any 1154, Ramon Berenguer IV feu donació de “La Cova d'Ancosa” al monestir de Valldaura (Cerdanyola del Vallès). Dos anys més tard és Guerau Alemany de Cervelló i la seva esposa Saurina els qui donen a Valldaura aquestes terres. L'any 1160, els monjos cistercencs de Valldaura es traslladaren a l'Espluga d'Ancosa, però al 1168, la mateixa comunitat rebé terres en l'actual indret de Santes Creus i s'hi traslladà definitivament. Es diu que possiblement una de les motivacions del canvi en la ubicació de la construcció d'un nou monestir es pot deure a la manca d'un curs regular d'aigua, tot i que també bé podria ser que s'hi sumés un difícil accés.

Segons les propostes publicades després de les excavacions del 1981-1983 (BOLÓS i MALLOL, 1986), i altres publicacions anteriors, si que s'inicià la construcció d'un recinte monàstic, havent-lo iniciat pel que hauria d'haver estat l'Església. Aquesta construcció però s'aturà i les estructures es reaprofitaren per aixecar-hi una gran granja depenent de la nova fundació cistercenca de Santes Creus (LLENAS, 1980; BOLÓS i MALLOL, 1986; FORT, 1983).

Aquest espai d'Ancosa va estar ocupat per famílies pageses fins al s. XV quan va ser abandonat definitivament, però a pocs metres s'hi construí una masia fortificada que va estar habitada fins a mitjans del segle passat. Avui en dia aquesta vall està deshabitada, però encara s'hi conreen alguns camps i vinyes.