Castell de Vilademàger

La primera menció del Castell de Vilademàger data del 987, en un document de donació de Borrell II, comte de Barcelona, a Sant Pere de Vic d'unes terres del terme de Miralles.

Al segle VIII aquestes terres es trobaven sota domini islàmic, fins que un segle i mig més tard, els francs van consolidar i estendre el seu poder a través d'una potent xarxa de torres i castells. Al segle IX, Guifré el Pilós, comte de Barcelona, inicià la repoblació de les zones de la Catalunya central, arribant fins a les muntanyes de Queralt i situant la frontera entre cristians i musulmans resseguint els rius Foix i Gaià.

A partir del segle XI, el domini comtal d'aquestes zones conegudes com a “terra de frontera” ja era definitiu i així va començar a formar-se la xarxa de castells, fortificacions i torres de guaita que esquitxen el territori i que, amb el pas del temps, van evolucionar i donar lloc a molts pobles i viles.

Al 2017 es van realitzar les primeres excavacions arqueològiques al castell, a la zona del recinte sobirà i torre de l'homenatge que van posar a la llum les restes més antigues d'aquest conjunt.

De l'ésglésia de Sant Pere de Màger, la primera noticia documentada data del 1160, quan el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, declara eximits de pagar els delmes als monjos del monestir de Valldaura, els quals tenen terrenys a l'Espluga d'Ancosa (els qui fundaren posteriorment Santes Creus), terrenys anteriorment cedits pels comtes de Barcelona.

Més informació: Sabaté, M. i Folch, C. (2018). "El castell de Vilademàger (La Llacuna, l'Anoia): arqueologia d'una fortificació comtal (segles X-XV)", a Treballs d'Arqueologia, núm. 22, UAB, Barcelona.