L'assentament fortificat data dels segles III i I aC i està situat a la Serra d'Ancosa.
L'Ajuntament de la Llacuna ha demanat al Consell Comarcal de l'Anoia la declaració del poblat ibèric del fortí del Castellar com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). Aquesta petició es fa per protegir aquest valuós patrimoni llacunenc, datat els segles III i I aC, i les troballes que s'han anat fent en diferents excavacions arqueològiques.
El jaciment ibèric és un assentament fortificat situat en una petita elevació de la Serra d'Ancosa. Té una extensió de poc més de 3.000 m2 i en les diferents excavacions arqueològiques que s'han dut a terme s'han descobert més de 12 recintes, part del mur de tanca perimetral i una entrada complexa. Es tracta d'un petit assentament fortificat amb una clara posició de domini estratègic i control visual del territori que l'envolta. Principalment, controla la plana penedesenca, creuada pel Foix i per l'antiga Via Heraclea o Augusta. Cronològicament, s'emmarca en la fi del sistema ibèric, lligat a la incorporació d'aquest territori al domini romà, després de la segona guerra púnica.
El jaciment va ser descobert durant els anys setanta per gent del poble. No va ser però fins al 1979 que la doctora Núria Rafel va fer una excavació arqueològica per confirmar que es tractava d'un assentament ibèric. Després va quedar abandonat i va ser el 2012 quan va començar una iniciativa de recerca i posada en valor de les restes.
Des de l'any 2014 s'hi realitzen diferents campanyes arqueològiques, dins d'un projecte de la Universitat de Barcelona, sota la coordinació del doctor Joan Sanmartí i amb la direcció de Mireia Sabaté, d'ArqueoVitis SCCL, i de Jordi Morer, de Món Iber Rocs SL, i la col·laboració d'estudiants d'arqueologia d'arreu i dels joves participants al Camp de Treball Internacional, organitzat per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Aquestes intervencions compten amb el finançament de l'Ajuntament i de la Diputació de Barcelona.
La petició de la declaració del poblat ibèric llacunenc com a Bé Cultural d'Interès Local es va aprovar, per unanimitat, en el ple ordinari del 19 de novembre. Un BCIL és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels Béns Culturals d'Interès Nacional.
En els municipis de més de cinc mil habitants la declaració de BCIL la fa el ple de l'Ajuntament, i en els de menys de cinc mil habitants, com és el cas de La Llacuna, el ple del Consell Comarcal. Un cop aprovat el tràmit, el departament de Cultura de la Generalitat ha d'inscriure el bé en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
