Inaguració de l'estació de Nanofiltració

La nova potabilitzadora de la Llacuna, que millorarà la qualitat de l'aigua subministrada en el municipi. Mitjançant una inversió superior als 302.000 euros –aportats per l'Ajuntament de la Llacuna i l'Agència Catalana de l'Aigua– s'ha construit una potabilitzadora que disposa d'un avançat tractament –similar a l'emprat a les plantes dessalinitzadores– de membranes de nanofiltració.

L'acte d'inauguració ha estat presidit per l'alcalde de la Llacuna, Josep Parera, i el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Jordi Agustí, acompanyats pels regidors del municipi, la diputada al Parlament de Catalunya, la Sra. Maria Sensarich i l'alcalde de Santa Maria de Miralles, el Sr. Josep M. Torrens. 

Amb les instal·lacions inaguarades, l'aigua que arriba a les llars tindrà una millor qualitat, al ser tractada a la planta potabilitzadora, la qual solucionarà els problemes de qualitat de l'aigua associats a la presència natural de sulfats. En aquest sentit, la potabilitzadora, construïda per l'empresa CASSA, ha solucionat l'elevada concentració de sulfats (més de 1.000 mg/l, quan la normativa marca un límit de 250 mg/l) i l'alta duresa de l'aigua dels pous.

Fases del procés de tractament

L'aigua captada passarà per les següents fases:

• La filtració multiestrat: Aquest és un tractament indispensable per protegir tota la instal•lació i els equips connectats. El filtre multiestrat està preparat per eliminar les substancies orgàniques, així com les impureses en suspensió.
• La desinfecció mitjançant radiació ultraviolada, per a l'esterilització de l'aigua abans de passar per les membranes de la nanofiltració.
• Un pretractament previ al sistema de nanofiltració, amb l'adició d'un producte acidificant que garanteixi un valor de pH de l'aigua que inhibeixi la precipitació de carbonats per una banda, i la dosificació d'un inhibidor d'incrustacions que inhibeixi la precipitació de diverses sals per l'altra, i evitar així la incrustació a les membranes.
• La dessalobració mitjançant membranes de nanofiltració. Aquest és el pas més important, on s'eliminen els sulfats.
• El tractament posterior a la nanofiltració, que consisteix en la dosificació d'hipoclorit sòdic, per proporcionar una concentració de clor residual, i l'ajust del pH mitjançant una solució alcalinitzant.

Exemple per altres municipis

L'experiència del nostre municipi és interessant perquè el problema dels sulfats afecta actualment a prop d'un centenar de petites xarxes d'abastament catalanes.

El tractament amb membranes (siguin de nanofiltració o d'osmosi inversa) s'erigeix com l'únic disponible per reduir els sulfats, tot i que la seva complexitat i el seu cost acostumen a ser elements disuasoris per a la seva aplicació.

Caldrà, doncs, fer un seguiment de l'operació d'aquesta planta per extreure resultats que puguin ser d'interès per altres poblacions.